Fa gairebé dos anys vaig obrir un document en blanc i vaig escriure “La Píndola #1”. No tenia ni pla editorial, ni estratègia de creixement, ni idea de si algú llegiria res del que escrivia. Tenia, això sí, la sensació que la IA estava canviant coses massa de pressa com per no intentar posar-hi ordre. Com a mínim per a mi.
Cent números després, la IA s’ha menjat la conversa tecnològica, s’ha instal·lat a les redaccions, a les oficines, a les aules i a les cuines… Hem passat de debatre si ChatGPT era una joguina a parlar d’agents que executen processos complets, de models de bilions de paràmetres i de valoracions d’empreses similars als PIB d’alguns països sencers. La pregunta de fa dos anys era: serveix això per a alguna cosa? La d’avui és: quines coses ja no podem deixar de fer amb això?
He après tres coses pel camí que val la pena compartir.
La primera és que la velocitat ens enganya. Setmana rere setmana surten models nous, eines noves, rondes de finançament impossibles, és fàcil sentir que vas tard. Però si mires la taula gran, veuràs que el 90% d’organitzacions encara fan servir la IA com feien servir Excel fa quinze anys: a mitges, malament, i sense integrar-la en els seus processos. L’interessant no és la frontera, és el que ja es podria aplicar però encara no s’aplica. Estar “al dia” no vol dir provar cada model nou; vol dir entendre prou bé on ets per saber què val la pena adoptar demà passat.
La segona és que el que canvia més no és la tecnologia, som nosaltres. Les eines amb què treballo jo avui no són les mateixes que fa dos anys. El meu temps tampoc. La meva manera de pensar, d’investigar, d’escriure i de decidir, tampoc. Si et preocupa que la IA ens canviï, t’avanço una cosa: ja ho està fent, i probablement no et n’has ni adonat. El repte no és “resistir” aquest canvi, sinó triar conscientment quines parts del teu ofici vols conservar perquè t’importen, i quines estàs disposat a delegar perquè no afegeixen valor a res ni a ningú.
La tercera és que l’atenció s’ha tornat escassa. Cada setmana competim amb un volum brutal de continguts, resums automàtics, notificacions i cicles d’hype. El gran privilegi de tenir una comunitat lectora com la teva és tenir un espai concentrat, setmanal i voluntari. No en dono cap per fet.
I per això, avui, a la #100, faig el salt.
A partir d’aquesta setmana, La Píndola també es pot escoltar. Obrim podcast. Mateix contingut, mateix criteri, mateixa opinió, però en àudio. Pensat per acompanyar-te quan condueixes, camines o cuines. Cada dimarts, un capítol que repassa les notícies i l’article de la setmana anterior en format conversa, amb el mateix to que trobes aquí, però amb la calidesa i el ritme de la veu.
No és un moviment tàctic per créixer en subscripcions. És una convicció: hi ha coses que s’entenen millor parlant-les que llegint-les. I hi ha moments de la setmana en què un podcast arriba on un article no pot. La IA està fent que això sigui més fàcil que mai. Jo només em limito a aprofitar-ho.
Gràcies per ser-hi els primers cent números. Anem a per els cent següents, ara també a les vostres orelles.