Europa ha destinat 200.000 milions a infraestructura d’IA. El 75% de les empreses europees diu que la seva infraestructura actual és insuficient. Entre aquests dos números hi ha un buit que cap fons europeu no tanca.
Von der Leyen acaba de presentar InvestAI a París amb les xifres més grans que s’ha escoltat mai: 20.000 milions destinats a «gigafactories» d’IA, competir amb Amèrica, protegir-se de la Xina. És el relat europeu de sempre: big money, big vision, esperança que alguna cosa filtra cap avall. Però mentre Europa construeix gigafactories, les pimes catalanes no saben ni per on começar a connectar-se a aquesta infraestructura.
El problema no és la infraestructura, és l’accés
No és que Europa no inverteix, Europa inverteix. El problema és que la infraestructura que es construeix amb aquests diners està pensada per a grans empreses, universitats i mega laboratoris nacionals. Els 200.000 milions són per descentralitzar els servidors de manera que Europa no depengui d’AWS, Google Cloud o Azure. Està bé per a la sobirania però no ens serveis a les empreses locals.
Una pime catalana que vol accedir a GPU potents per entrenar models o fer inferència a escala no pot esperar a que la gigafactory local estigui llesta el 2028. Tampoc pot pagar les tarifes que ara estan cobrant els proveïdors públics europeus. Mentrestant, segueix pagant a Microsoft, Google o Amazon el doble del que pagaria si tingués accés local.
Els governs han confós infraestructura nacional amb accés empresarial, i són coses diferents.
Mentre Europa decideix, la realitat és que tres empreses controlen tot
Jalapeño és el xip personalitzat d’OpenAI amb Broadcom. Google integra Computer Use directament a Gemini 3.5 Flash. Sam Altman negocia amb la Casa Blanca mentre Trump aprova clients de GPT-5.6 un per un.
Mentre esperes que la infraestructura europea estigui llesta, el que passa de veritat és que OpenAI fa xips propis per ser menys dependent de Nvidia, Google enforteix Gemini amb capacitats que abans necessitaven tercers, i els governs negocien control sobre quin client accedeix a quin model.
Per a nosaltes, això vol dir que:
- Les opcions segueixen sent les mateixes: OpenAI (cares), Google Cloud (complexes) o self-hosted (costós i arriscant).
- Els recursos europeus que suposadament haurien de democratitzar l’accés segueixen anys de distància.
- Els xips especialitzats de les grans companyies les fan més eficients, però determinen qui pot accedir-hi.
Què fer mentrestant? Pensar local, no global
Si esperes que Europa t’obri les portes a infraestructura barata i descentralitzada, agafa una cadira i espera assegut… Però què fem doncs?
Tres coses que funcionen avui:
- 1. L’accés col·lectiu. Si dues o tres pimes catalanes es coordinen amb una universitat (UPC, Autònoma), podeu accedir a beques europees més petites, les que fan «consorci» entre empresa i recerca, que són més ràpides que InvestAI. Demana a la Generalitat un programa específic de «clústers d’IA per a pimes». Ha funcionat en altres sectors, perquè no aquí?
- 2. Els models de tercers, no entrenament propi. Mentre Europa construeix gigafactories, les millors decisions empresarials no és entrenar models propis (és cara i lenta), és integrar Gemini 3.5 Flash o GPT-4 via API a processos ofimàtica que ara són manuals. Però clar, això va en contra del que ens agradaria sobre sobirania i independència tecnològica.
- 3. Una demanda política clara. Els governs locals (Catalunya, Euskadi, Madrid) controlen els fons locals d’R+D. Cal que els hi demanem explícitament: «Volem accés prefercial a infraestructura europea, però mentrestant volem programes de co-inversió amb pimes per integrar IA en producció ja».
Què en fem, d’això?
InvestAI és real. Els 200.000 milions existeixen. Però si ets una pime, no és per a tu. No avui. Els teus competidors grans (Telefónica, CaixaBank, Repsol) tindran accés preferent a la infraestructura europea per ser grans. Els teus competidors americans utilitzaran Jalapeño o Gemini 3.5 amb Computer Use.
La teva oportunitat no és esperar. És moure’t mentre esperes.
Busca partners locals, altres pimes, universitats, per accedir a beques europees més petites però més ràpides i demanem al govern autonòmic un programa específic de co-inversió en IA per a pimes, no un pla estratègic.
Els grans plans europeus són importants per al futur. Però el futur es guanya avui, fent coses petites que escalin.