Introducció
Fa unes setmanes em van preguntar si la “revolució dels agents d’IA” era real o només un altre episodi de tecnoptimisme inflamable. Vaig respondre amb una altra pregunta: quan va ser l’última vegada que vas obrir una xarxa social i no hi havia cap contingut generat per IA, cap recomanació automatitzada o cap filtre que reescrivia la teva percepció del món?
Potser no en som prou conscients, però la interfície humà-màquina ja no és neutra. La pantalla que tenim davant ja no només ens mostra coses; també les interpreta, les resumeix, les prioritza. I amb l’arribada dels agents multimodals (IA capaces d’entendre text, veu, imatge, vídeo i accionar processos), aquesta capa d’intermediació serà cada cop més directa i silenciosa.
No és només un canvi tecnològic. És un canvi cultural i relacional. És la pregunta clau: com serà interactuar amb el món digital quan la interfície ja no siguem nosaltres, sinó un agent que ens representa?
Aquesta és la mutació que està començant i que encara no estem digerint del tot.
1. De la interfície explícita al “paisatge assistit”
Durant vint anys hem viscut en interfícies estables: escrius, cliques, busques. Les xarxes socials han estat un gran aparador de contingut generat pels usuaris, amb recomanacions força opaques però previsibles.
Ara això s’esberla. Un agent multimodal no només respon; actua. I no només actua en text: mira imatges, interpreta vídeos, genera respostes contextuals i pot operar eines, APIs i fluxos automàtics.
La conseqüència és profunda: la interfície passa de ser una finestra a ser un company de conversa. I això ens porta a un altre escenari: no serem nosaltres els qui buscarem contingut, serà l’agent qui filtrarà, negociarà, prioritzarà i, de vegades, decidirà què veurem.
I les plataformes ho saben… de fet, hi estan pivotant a una velocitat impressionant.
2. Xarxes socials com a entorns d’interacció agent-agent
Pensem-ho un moment: les xarxes socials estan dissenyades per humans… però aviat tindrem milions d’agents que hi interactuaran alhora. No només generant contingut, sinó negociant amb altres agents, responent missatges, modificant perfils, generant posts, segmentant audiències.
Què passarà quan la majoria de contingut ja no sigui humà?
Els agents multimodals tenen tres habilitats que redibuixen el terreny de joc:
- Producció infinita i contextual de contingut Ja no cal generar posts: els generaran ells, adaptats a to, plataforma i objectiu.
- Lectura i interpretació multimodal dels timelines Veuen vídeos, llegeixen comentaris, detecten tendències, ho sintetitzen tot.
- Accions automatitzades Poden publicar, respondre, programar, contactar, recomanar i analitzar resultats.
Aquest triangle converteix les xarxes en ecosistemes híbrids, on la presència humana es barrejarà amb la d’agents. Un paisatge on la interacció personal ja no serà només “de persona a persona”, sinó “de persona a agent” i “d’agent a agent”.
3. El nou poder: controlar la narrativa que la IA et construeix
Si deixem que la interfície sigui un agent, estem cedint una part del control de la narrativa personal i corporativa. Per als usuaris, això pot ser comoditat. Per a les empreses, risc i oportunitat alhora.
Els agents multimodals gestionaran:
- Mencions
- Sentiment
- Reputació
- Conflictes de marca
- Fluxos de resposta
- Generació de continguts
- Gestió d’incidències
Imagina un agent que ha llegit totes les mencions del teu negoci, totes les ressenyes, tots els comentaris i totes les dades d’atenció al client. Que mira vídeos on la teva marca apareix, que detecta patrons de sentiment i respon automàticament a clients.
Doncs, això ja està passant. L’única diferència és que fins ara era text i dades; ara és tot: imatge, so, vídeo, eines, processos (i aviat, entorns 3D).
Les xarxes socials deixaran de ser una vitrina per passar a ser un espai de negociació permanent entre agents.
4. Transparència i control: la gran conversa que encara no tenim
Amb aquest nou escenari apareixen riscos evidents:
- Opacitat en els criteris de recomanació
- Sobrerepresentació de contingut sintètic
- Manipulació emocional a escala
- Erosió de la identitat digital humana
- Inflació informativa i pèrdua de senyals autèntiques
Les xarxes ja són poc transparents, però els agents portaran aquesta opacitat a un nivell superior. El timeline que veuràs estarà “cuinat” per la IA amb una lògica que potser no entendrem mai del tot.
La pregunta és clara: Qui controla la interfície que ens controla? Qui vilgila als vigilants? Encara no tenim resposta.
5. Un futur híbrids: ni apocalipsi ni nirvana
Com sempre, les visions extremes fallen, no estem davant la fi del contacte humà ni tampoc davant la promesa d’un món perfectament assistit, estem davant un nou alfabet digital.
A partir d’ara, la relació amb la tecnologia serà més semblant a la relació amb un col·laborador: un sistema que entén el que li diem, interpreta el que veu i actua pel nostre compte.
El repte serà aprendre a delegar sense perdre control i a decidir què volem que faci la IA… i què no, a mantenir la intencionalitat humana al centre.
Les empreses que ho entenguin primer tindran avantatge.
Les que esperin “a veure què passa” descobriran que la interfície ja ha canviat quan elles encara operaven amb el marc mental antic. Els agents multimodals no són un gadget. Són el proper graó en l’evolució de la interfície digital. Ens allunyen de l’era del clic i ens porten a l’era del company digital, un actor que interpreta, filtra, decideix i, sovint, actua per nosaltres.
La pregunta no és si això passarà, sinó com ho gestionarem. Volem una interfície que ens amplifiqui? O una que ens substitueixi?