Hi ha una narrativa que s’ha repetit amb força durant els últims mesos: la IA substituirà una gran part del treball actual. Titulars, conferències i presentacions coincideixen en un mateix punt: la IA no només ens ajudarà, sinó que farà la feina per nosaltres. És un relat potent, fàcil d’explicar i encara més fàcil de viralitzar.
Però quan baixem d’aquesta narrativa a la realitat del dia a dia, la imatge canvia bastant.
Un estudi recent d’Anthropic, basat en l’anàlisi de més de 81.000 converses amb usuaris, dibuixa un escenari molt més matisat. En lloc d’una automatització massiva, el que es veu és que la IA s’utilitza sobretot com a suport en tasques concretes: escriure textos, analitzar informació, programar fragments de codi o ajudar a estructurar idees. És a dir, entra dins del flux de treball, però no l’assumeix completament.
Això és una diferència clau, perquè canvia completament la manera d’entendre el seu impacte. No estem davant d’una substitució directa del treball, sinó davant d’una transformació de com es fa aquest treball. Quan una persona utilitza IA per escriure, no deixa d’escriure, però sí que canvia el procés: pot generar un esborrany més ràpid, explorar alternatives o revisar millor el resultat. El mateix passa amb la programació, l’anàlisi o qualsevol tasca cognitiva.
El que està passant, en el fons, és una reconfiguració del treball cognitiu. La IA no elimina la feina, sinó que la fragmenta i hi entra en punts molt específics, aportant valor en moments concrets del procés. Pot suggerir, resumir, completar o revisar, però el criteri, el context i la decisió final continuen sent humans. Aquesta combinació és la que realment està definint l’ús actual de la tecnologia.
Aquest enfocament també ajuda a entendre per què moltes iniciatives d’IA dins d’empreses no acaben de funcionar com s’esperava. Sovint es plantegen amb una mentalitat de substitució, “això ho farà la IA”, quan en realitat el que funciona és una aproximació diferent: “això ho farem millor amb IA”. És un canvi subtil en la formulació, però profund en les conseqüències. En el primer cas s’espera una automatització completa; en el segon, es construeix un procés híbrid.
En aquest context, conceptes com el “cowork amb IA” comencen a tenir sentit. Treballar amb la IA com un company implica acceptar que no farà tota la feina, però sí que pot participar en gran part del procés. No és una eina puntual, és una presència contínua dins del flux de treball i això transforma la relació amb la tecnologia i també la manera com s’organitza la feina.
És cert que hi ha casos on l’automatització completa és possible, especialment en processos molt estructurats i repetitius, però en la majoria de treballs de coneixement, la realitat és més complexa. Hi ha ambigüitat, context i decisions que no es poden reduir fàcilment a instruccions, i és precisament aquí on la IA troba el seu rol actual: no com a substitut, sinó com a amplificador.
Aquesta visió també posa el focus en un aspecte sovint oblidat: el valor no està només en la tecnologia, sinó en com s’utilitza. Dues persones amb la mateixa eina poden obtenir resultats molt diferents segons com treballin amb ella, com estructurin el procés o com gestionin el context, la diferència no és tant el model com la metodologia.
Si aquesta tendència es consolida, el futur de la IA no serà només una qüestió d’accés a models més potents, serà, sobretot, una qüestió de saber integrar-los dins del treball real, i això implica aprendre a col·laborar amb la tecnologia, no només a utilitzar-la.