Portem mesos parlant de prompts, de comparatives entre models, de quin entén millor el context o escriu amb més naturalitat. Hem convertit la revolució de la IA en una competició d’outputs: qui genera el millor text, el millor resum, el millor codi. I sí, tot això té valor. però cada vegada tinc més la sensació que estem mirant el lloc equivocat.
Parem un moment i mirem amb perspectiva què fan, que estan construint realment OpenAI, Google, Microsoft, Meta o Amazon, i veig que la seva cursa no és per tenir el millor chatbot, es per ser els primers a desplegar agents que treballin de veritat. I “treballar de veritat” no vol dir respondre bé, vol dir executar processos complets amb autonomia.
Un chatbot és, per definició, reactiu. Espera una instrucció i genera una resposta, és útil, però sempre depèn d’algú que el guiï.
Un agent, en canvi, parteix d’un objectiu. A partir d’aquí, pot descompondre el problema en passos, consultar diferents fonts de dades, aplicar criteris condicionals, coordinar eines externes, executar accions i avaluar el resultat. Si detecta desviacions, pot corregir el rumb. I tot això sense que hi hagi una persona revisant cada pas.
Aquest és el salt qualitatiu real: passar d’assistents que generen contingut a sistemes que gestionen fluxos de treball, i no és una millora incremental, és un canvi de categoria, i el més interessant és que l’impacte d’aquest canvi no és tècnic, sinó organitzatiu.
Quan un sistema pot assumir tasques que abans requerien coordinació humana constant, la pregunta deixa de ser quina tecnologia utilitzes i passa a ser com està dissenyada la teva empresa. Moltes posicions intermèdies existeixen per traduir informació entre equips, consolidar reporting, fer seguiment de tasques o assegurar que els processos no es desviïn. Són rols necessaris en estructures fragmentades.
Però si un agent pot accedir a les dades, aplicar criteris definits i generar resultats amb context històric en qüestió de segons, el valor ja no serà “fer seguiment”, el valor serà definir els criteris, dissenyar el sistema, decidir quins límits té i quines mètriques determinen si una acció és correcta o no.
Per tant, la feina no desapareix sino que es desplaça cap amunt, cap a la definició de regles, la supervisió estratègica i l’assumpció de responsabilitat.
Per això crec que el debat sobre si la IA destruirà llocs de treball està mal plantejat. No es tracta d’una substitució lineal. El que la IA farà, o ja està fent, és despullar estructures ineficients. Quan una decisió rutinària necessita tres reunions, dues validacions creuades i un informe manual, potser el problema no és la complexitat de la tasca, sinó la manera com hem construït el procés.
Un agent no necessita reunions, necessita regles clares, dades fiables i límits ben definits.
I aquí apareix la part incòmoda: delegar decisions implica redissenyar la governança interna. Implica acceptar que un sistema automatitzat pot executar accions amb impacte real en clients, costos o ingressos, implica definir prèviament quin risc estàs disposat a assumir i qui respon quan alguna cosa no surt com estava previst.
Aquest és el veritable punt d’inflexió. No és aprendre a escriure millors prompts, és aprendre a dissenyar arquitectures de decisió. Passarem del prompt engineering a la definició de sistemes capaços d’operar amb autonomia controlada. I això exigeix pensament sistèmic, capacitat analítica i lideratge, no només habilitat tècnica.
Les empreses que facin aquest pas primer no només seran més productives. Seran estructuralment diferents. Tindran menys fricció interna, menys dependència de microvalidacions constants i més velocitat en l’execució operativa. I competir contra una estructura diferent és molt més difícil que competir contra una tecnologia concreta. La tecnologia es pot comprar o replicar, la cultura i el disseny organitzatiu, no.
Per això la pregunta que ens hemd e fer no és si la IA escriu millor que nosaltres o si pot automatitzar una part del nostre dia a dia. La pregunta és si estem disposats a delegar decisions operatives reals a sistemes que hem dissenyat. Si estem preparats per redefinir rols, responsabilitats i fluxos de treball en un entorn on l’autonomia algorítmica serà habitual.
Potser encara volem que la IA només ens redacti correus i presentacions perquè això és còmode. Però el veritable canvi arribarà quan deixem d’utilitzar-la com a eina d’assistència i comencem a integrar-la com a part activa del sistema de decisió de l’empresa.
I aquí és on es decidirà qui lidera la pròxima etapa.