Hi ha un moment en la història de la web que tots els que venim del món tecnològic recordem amb una barreja d’ironia i nostàlgia: l’era daurada del SEO. Quan la paraula “optimitzar” significava fer contorsionisme amb paraules clau, perseguir backlinks i jugar al gat i la rata amb l’algoritme de Google. Tots sabíem que era un joc opac, però almenys el terreny de joc era conegut i més o menys ens sabíem les regles del joc.
Ara, en canvi, som a les portes d’un canvi de fase. No parlem de keywords, ni de SERPs, ni de CTRs. Parlem de GEO: Generative Engine Optimization. La lluita ja no és per aparèixer a la primera pàgina; és per aparèixer a la resposta. Una sola frase. Una recomanació. Un nom citat per un model que ha llegit tot Internet i que, cada vegada més, fa que l’usuari ni tan sols obri una pestanya nova.
I aquí és on tot es complica.
La pregunta clau és senzilla: si els usuaris deixen de “buscar” i passen simplement a “preguntar”, quin espai queda per a les marques?
Fins ara, podies ser rellevant tenint un bon web i una bona estratègia SEO. Ara necessites ser citable, ser confiable, ser recuperable per sistemes que no mostren enllaços, sinó conclusions.
Aquesta és la part important:
Les IA ja no només indiquen contingut; en fan una destil·lació autoritzada, un refregit si vols dir-ho així, però si no hi ets, no hi ets.
El perill que s’està coent
És qüestió de temps que aparegui tota una indústria de noves “solucions miraculoses”: consultors GEO, dashboards que prometran “mesurar mencions en IA”, eines de “AI visibility rank” i formacions de “com hackejar la resposta dels models”.
És exactament el mateix patró que ja vam veure el 2005, però inflat per un factor de complexitat molt més gran: els models són opacs, dinàmics i treballen amb corpus que no controles.
Tradicionalment havies d’agradar al buscador; ara has d’agradar a tot un ecosistema d’assistents, cadascun amb el seu sistema de cites, les seves fonts i el seu propi RAG. I sí, amics, és un terreny perfecte per a l’oportunisme.
Però hi ha un camí molt més senzill
La trampa és pensar que el GEO és un nou conjunt de trucs. No ho és. No ho serà.
L’única estratègia estable és la que ja funcionava abans, però portada al seu extrem:
1. Contingut obert, accessible i llegible per màquines
Si el teu contingut està tancat, obscur o ple de trampes, no només els humans ho eviten: les IA també. Els models premien estructura, claredat, consistència i fonts accessibles, com fins ara.
2. Ser citable, no només “posicionable”
En l’era de les respostes, importa més que et mencionin que no pas que t’enllacin. Els models rastregen patrons d’autoritat: persones, organitzacions, comunitats, datasets, mitjans.
3. Fugir de les tècniques opaques
Si una empresa et promet “posar-te a les respostes de ChatGPT”, fes-te una pregunta molt bàsica: com?
No existeix cap mecanisme transparent, replicable i estable (encara). I això vol dir que confiar-hi és apostar a cegues.
4. SEO + GEO, no SEO o GEO
El SEO continua existint, però ja no és suficient. La pregunta passa de ser “com em trobaran?” a “com em citaran quan ni tan sols em busquin?”.
Una història, una moral
Si ets prou vell del sector, recordaràs aquells “paquets de 5.000 backlinks” que et prometien arribar al top-3 en pocs dies. Va durar poc. Google va fer un update i tot aquell castell va caure.
Ara el risc és més gran: no només pots perdre posició, sinó existència en un espai on les respostes són escasses i la memòria del model és selectiva.
Quan depens completament del que decideix un assistent, renuncies a controlar la teva narrativa. I això és el perill real del GEO: la dependència total d’un canal que no controles.
L’avantatge humà (sí, encara en queda una)
Tot i aquest panorama, hi ha una cosa que juga a favor de les marques que treballen bé:
els models premien la consistència i la confiabilitat.
La millor estratègia és increïblement poc atractiva:
- Publica bé, publica obert, publica sovint.
- Estructura. Documenta. Sigues transparent.
- No optimitzis per l’algoritme: optimiza per ser conegut.
Les marques que facin això seran les fonts que els models preferiran, no perquè hagin pagat res ni perquè hagin trobat un “hack”, sinó perquè han demostrat que existeixen, que aporten valor i que són part del corpus fiable.
GEO no és màgia. És disciplina.
I, curiosament, és un retorn als bàsics de sempre: autoritat, consistència, claredat i obertura.
El soroll vindrà dels venedors de fum, com sempre, com ja està passant en general al món de la IA.
El valor de les marques que entenen que en aquesta nova era no cal perseguir l’algoritme sinó que cal ser suficientment rellevants perquè l’algoritme et trobi inevitable.
Potser el futur del GEO és aquest: no aprendre a manipular res, sinó aprendre a ser citat.
I aquesta és una feina molt més humana del que sembla. Encara queda esperança doncs!