Durant anys, hem sentit repetit mil cops: si vols tenir futur professional, aprèn eines. Domina’n com més millor. Excel, SQL, PowerPoint, frameworks, plataformes. Cada nova onada tecnològica afegia una capa més de competències tècniques imprescindibles per “ser vàlid” , per triomfar al mercat laboral.
La irrupció de la IA generativa està capgirant aquest relat. No perquè les habilitats tècniques deixin de ser útils, sinó perquè deixen de ser el principal factor diferencial. Quan la tecnologia és capaç d’executar tasques complexes a partir d’instruccions en llenguatge natural, el valor es desplaça cap a un terreny menys còmode, però molt més humà: el criteri.
Moltes de les feines d’entrada al món professional s’han basat històricament en tasques mecàniques: preparar informes, netejar dades, fer primeres versions, executar instruccions. Era la manera d’aprendre l’ofici i també era la manera de filtrar talent, veure si vals o no, si interesa mantenir-te al equip.
La IA està absorbint bona part d’aquestes tasques, encara no totalment o perfectament, però prou bé com per canviar expectatives. Ja no cal saber escriure una fórmula complexa per obtenir un càlcul. No cal dominar una eina de disseny per fer un primer esborrany. No cal conèixer tota una API per prototipar una idea.
Això aixeca pors i dubtes: si la màquina fa el que abans demostrava que jo en sabia, com em diferencio ara?
El criteri com a nova competència clau
Et diferencia la capacitat de decidir què demanar, com interpretar-ho i què fer-ne després. La IA pot executar, però no hauria d’assumir-ne la responsabilitat. Pot generar opcions, però no pot entendre plenament el context humà, polític, empresarial i sobretot ètic d’una decisió.
Està clar doncs que el criteri no és una habilitat tècnica. És una combinació de comprensió del problema, coneixement del context, capacitat de prioritzar i, sobretot, d’assumir conseqüències.
Paradoxalment, com més potent és la IA, més important és aquest filtre humà per decidir millor què val la pena fer.
El malentès de la “democratització”
Es parla molt que la IA democratitza l’accés a capacitats avançades. I aquí poso un sí, però. Democratitza l’execució, però no el pensament. Tothom pot obtenir una resposta, però no tothom sap si aquella resposta és bona, incompleta o perillosa.
I per tant, tenim un risc real: confondre fluïdesa amb competència. Respostes ben redactades, segures de si mateixes, poden generar una falsa sensació de domini, i aleshores veiem que sense criteri, la IA no eleva el nivell mitjà, l’aplana.
Per això, en llocs de feina on abans es valorava “saber fer”, ara cada cop es valora més “saber jutjar” ( o saber pensar, depèn de com ho miris).
Menys aprendre l’eina, més entendre el problema
Aquest canvi té implicacions profundes per a l’educació i per a les empreses. Formar persones només en eines concretes és cada cop menys rendible: les eines canvien massa ràpid. En canvi, formar en capacitat d’anàlisi, formulació de problemes i lectura crítica de resultats és una inversió molt més sòlida.
A la feina, això es tradueix en rols menys definits per tasques i més per responsabilitats. No importa tant qui escriu el codi, el text o l’informe, sinó qui decideix què s’ha de construir, amb quin objectiu i amb quins límits.
Una oportunitat (si sabem aprofitar-la)
Tot plegat pot semblar una amenaça, sobretot per a perfils júnior o per a qui ha construït la seva carrera sobre habilitats molt específiques. Però també és una oportunitat poc habitual: posar el pensament al centre del treball. En un entorn on la tècnica es pot aprendre ràpidament (o delegar) el valor torna a estar en comprendre bé la realitat, fer bones preguntes i prendre decisions informades.
La IA no elimina la necessitat de professionals qualificats. El que fa és redefinir què vol dir estar qualificat. A partir d’ara anirem cap uns criteris on es valori menys acumulació d’habilitats tècniques i més capacitat de criteri, menys execució mecànica i més responsabilitat intel·lectual.
Potser el futur de la feina no serà més fàcil, però sí que pot ser més interessant. Sempre que estiguem disposats a assumir que, en un món ple d’eines intel·ligents, pensar bé torna a ser l’habilitat més valuosa.