Durant dècades, l’alfabetització digital ha volgut dir saber fer servir eines. Primer, un processador de textos. Després, fulls de càlcul. Més tard, cercadors, plataformes col·laboratives, dashboards. Cada onada tecnològica portava associada una nova competència pràctica: saber on clicar, quina opció escollir, quin menú desplegar.
Amb la irrupció de la intel·ligència artificial generativa, aquest esquema es trenca. Per primera vegada, la interfície principal ja no és un botó ni un formulari, sinó una pregunta. I això canvia radicalment què vol dir “saber-ne”.
Quan l’eina deixa de ser el centre
Una de les idees més repetides aquests mesos és que la IA “democratitza l’accés” a la tecnologia. En part és cert: ja no cal saber programar per obtenir un resultat raonable. Però aquesta lectura és incompleta. El que realment passa és que el focus es desplaça.
Abans, el valor estava en dominar l’eina. Avui, l’eina s’ha tornat sorprenentment tolerant. Pots escriure malament, ser imprecís, improvisar. La IA et seguirà. El nou coll d’ampolla ja no és tècnic, és cognitiu: saber què demanar i per què.
Fer una bona pregunta no és trivial. Implica entendre el problema, delimitar-lo, assumir què saps i què no saps. I això no ho resol cap model, per molt avançat que sigui.
De “prompt engineering” a pensament crític
Durant el primer any d’explosió de la IA generativa, es va parlar molt de prompt engineering. Llistes de trucs, fórmules màgiques, estructures òptimes. Tot això ha envellit ràpid. Els models actuals són prou bons per entendre instruccions imperfectes.
El que no poden substituir és el criteri. Pots demanar “resumeix aquest document”, però el resultat dependrà de si saps què vols obtenir d’aquell resum. Pots preguntar “analitza aquestes dades”, però si no tens clar quin tipus de decisió hi ha al darrere, l’anàlisi serà superficial.
Preguntar bé no és saber escriure prompts llargs. És pensar abans d’escriure.
Quan tothom pot preguntar, què ens diferencia?
Aquí apareix una paradoxa interessant. Si qualsevol pot accedir a una IA potent, on queda l’avantatge competitiu? La resposta és incòmoda però clara: en la qualitat del pensament.
Dues persones poden fer servir la mateixa eina, amb el mateix model, sobre les mateixes dades. Una obtindrà respostes trivials. L’altra descobrirà patrons, contradiccions, oportunitats. La diferència no serà l’IA, sinó la seqüència de preguntes.
Això és nota força quan es treballa amb informació complexa: dades, documents, context empresarial. Les millors converses amb una IA no semblen ordres, sinó diàlegs ben conduïts, i això és una habilitat profundament humana, aquí marquem la diferència.
El risc de confondre fluïdesa amb comprensió
Hi ha, però, un risc evident. La IA respon amb seguretat, amb llenguatge clar, amb una coherència que pot enganyar. Si no tens criteri, és fàcil confondre una resposta ben escrita amb una resposta correcta.
Aquí és on la nova alfabetització digital esdevé crítica. No n’hi ha prou amb preguntar. Cal saber avaluar la resposta, detectar llacunes, demanar contrastos, reformular. Preguntar bé inclou saber quan tornar a preguntar. En aquest sentit, la IA no redueix l’exigència intel·lectual, l’’augmenta.
Una oportunitat educativa (i social)
Si acceptem que preguntar bé és una competència clau, les implicacions són enormes. Per a l’educació, vol dir repensar què ensenyem. Menys memorització, menys procediments mecànics. Més formulació de problemes, més debat, més capacitat d’anàlisi.
Per a les empreses, implica un canvi cultural. No es tracta només de desplegar eines d’IA, sinó d’ajudar les persones a fer-les servir amb criteri. La productivitat no vindrà d’automatitzar-ho tot, sinó de fer millors preguntes en els punts clau.
La història de la tecnologia està plena d’eines cada cop més potents. Però poques vegades havíem tingut una tecnologia que ens retornés una pregunta tan bàsica: saps realment què vols saber?
En un món on preguntar és fàcil, la diferència no la marca l’accés, sinó la lucidesa. Potser la nova alfabetització digital no consistirà a aprendre noves eines, sinó a recuperar una habilitat antiga: pensar abans de preguntar.