{"id":2632,"date":"2026-06-14T09:02:39","date_gmt":"2026-06-14T09:02:39","guid":{"rendered":"https:\/\/elink.cat\/blog\/?p=2632"},"modified":"2026-06-15T08:27:36","modified_gmt":"2026-06-15T08:27:36","slug":"quan-els-bots-naveguen-mes-que-les-persones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elink.cat\/blog\/quan-els-bots-naveguen-mes-que-les-persones\/","title":{"rendered":"Quan els bots naveguen m\u00e9s que les persones"},"content":{"rendered":"Temps de lectura: <\/span> 4<\/span> minuts<\/span><\/span>\n

Fa uns dies, Matthew Prince, CEO de Cloudflare, compartia una dada que, a primera vista, podria semblar una simple curiositat estad\u00edstica, per\u00f2 que probablement amaga un dels canvis m\u00e9s profunds que est\u00e0 experimentant Internet des de la seva creaci\u00f3. Segons les dades agregades de la seva xarxa, m\u00e9s de la meitat del tr\u00e0nsit web actual ja no prov\u00e9 de persones, sin\u00f3 de bots,<\/strong> rastrejadors i agents automatitzats impulsats per intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Per primera vegada, les m\u00e0quines generen m\u00e9s activitat a la xarxa que els humans.<\/p>\n\n\n\n

La not\u00edcia va generar titulars, comentaris i fins i tot alguna refer\u00e8ncia a la teoria del \u201cDead Internet\u201d<\/strong>, aquella idea que durant anys ha circulat pels racons m\u00e9s peculiars de la xarxa i que sost\u00e9 que bona part del contingut i les interaccions que veiem a Internet ja no s\u00f3n produ\u00efdes per persones reals. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019an\u00e8cdota i de les exageracions habituals que acompanyen qualsevol debat tecnol\u00f2gic, crec que aquesta dada apunta cap a una transformaci\u00f3 molt m\u00e9s rellevant.<\/p>\n\n\n\n

No estem parlant simplement d\u2019un augment del nombre de bots. Estem parlant d\u2019un canvi en la manera com els humans ens relacionem amb la informaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Durant les darreres tres d\u00e8cades hem constru\u00eft tota l\u2019economia digital assumint una premissa que semblava immutable: les p\u00e0gines web existeixen perqu\u00e8 alg\u00fa les visiti. Els diaris publiquen articles perqu\u00e8 els lectors els llegeixin,les botigues online dissenyen els seus cat\u00e0legs perqu\u00e8 els clients comparin productes, les empreses optimitzen les seves webs perqu\u00e8 apareguin millor posicionades als cercadors. Tot el sistema est\u00e0 pensat per atraure persones, retenir la seva atenci\u00f3 i, finalment, convertir aquesta atenci\u00f3 en negoci.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 qu\u00e8 passa quan les persones deixen de ser els principals navegants<\/strong>?<\/p>\n\n\n\n

Imaginem una situaci\u00f3 molt quotidiana. Avui, si vull organitzar un viatge de cap de setmana a Roma, probablement visitar\u00e9 diverses p\u00e0gines de vols, consultar\u00e9 alguns hotels, llegir\u00e9 ressenyes, comparar\u00e9 preus i acabar\u00e9 prenent una decisi\u00f3. Tot aquest recorregut genera tr\u00e0nsit, visualitzacions, dades anal\u00edtiques i oportunitats comercials per a les empreses que participen en el proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Ara imaginem la mateixa situaci\u00f3 d\u2019aqu\u00ed a dos o tres anys. En lloc d\u2019obrir deu pestanyes al navegador, simplement demano al meu assistent d\u2019IA que em prepari la millor opci\u00f3 <\/strong>segons el pressupost, les dates i les meves prefer\u00e8ncies. L\u2019agent visita centenars de p\u00e0gines, consulta bases de dades, compara alternatives i negocia opcions. Jo nom\u00e9s veig una recomanaci\u00f3 final amb tres propostes ordenades.<\/p>\n\n\n\n

Des del meu punt de vista, l\u2019experi\u00e8ncia \u00e9s millor.<\/strong> \u00c9s m\u00e9s r\u00e0pida, m\u00e9s c\u00f2moda i probablement m\u00e9s eficient, per\u00f2 des del punt de vista de l\u2019ecosistema digital, les conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n enormes.<\/p>\n\n\n\n

Durant anys hem considerat que el recurs m\u00e9s valu\u00f3s d\u2019Internet era l\u2019atenci\u00f3 humana. Les empreses competien per aconseguir clics, minuts de lectura, visualitzacions i conversions. En canvi, en un m\u00f3n on els agents fan la feina de recerca per nosaltres, l\u2019atenci\u00f3 humana deixa de repartir-se entre desenes de webs i es concentra en una \u00fanica resposta generada per una IA.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta transformaci\u00f3 afecta directament els mitjans de comunicaci\u00f3, que ja fa anys que lluiten per mantenir els seus models de negoci. Si un assistent \u00e9s capa\u00e7 de llegir cent articles i oferir-me un resum coherent, quants usuaris continuaran visitant la font original? Afecta tamb\u00e9 les botigues online, que poden veure com gran part del proc\u00e9s de descoberta de productes desapareix darrere de les recomanacions automatitzades. I afecta fins i tot la publicitat digital, constru\u00efda durant d\u00e8cades sobre la idea que les persones veuen p\u00e0gines, banners i anuncis mentre naveguen.<\/p>\n\n\n\n

La paradoxa \u00e9s que la IA necessita contingut per funcionar, <\/strong>per\u00f2 al mateix temps podria reduir els incentius econ\u00f2mics per produir-lo.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una situaci\u00f3 que recorda, en certa manera, els debats que van sorgir amb les xarxes socials. Durant anys, els editors van acceptar que Facebook o Twitter redistribu\u00efssin els seus continguts perqu\u00e8, almenys, obtenien tr\u00e0nsit a canvi. Amb els assistents d\u2019IA la situaci\u00f3 \u00e9s diferent. El sistema pot consumir informaci\u00f3, processar-la i retornar-ne una versi\u00f3 resumida sense que l\u2019usuari arribi mai a visitar la font original.<\/p>\n\n\n\n

La pregunta que comen\u00e7a a apar\u00e8ixer \u00e9s inevitable: qui finan\u00e7ar\u00e0 la creaci\u00f3 de contingut si el consum cada vegada es produeix m\u00e9s a trav\u00e9s de capes interm\u00e8dies automatitzades?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 encara hi ha una q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s interessant, potser estem observant el naixement d\u2019una nova etapa d\u2019Internet.<\/p>\n\n\n\n

La primera gran revoluci\u00f3 va consistir a connectar ordinadors. La segona va permetre connectar persones. M\u00e9s endavant van arribar les plataformes, les xarxes socials i els ecosistemes digitals globals. Ara, per primera vegada, sembla que estem construint un Internet pensada no nom\u00e9s per a humans, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a m\u00e0quines que interactuen entre elles de forma aut\u00f2noma.<\/p>\n\n\n\n

Quan una empresa dissenyi una web, ja no haur\u00e0 de pensar exclusivament en l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019usuari. Tamb\u00e9 haur\u00e0 de considerar com la interpretaran els agents d\u2019IA. Quan un negoci publiqui informaci\u00f3, no competir\u00e0 \u00fanicament per captar l\u2019atenci\u00f3 de les persones, sin\u00f3 tamb\u00e9 per convertir-se en una font fiable per als sistemes automatitzats que prendran decisions en nom dels usuaris.<\/p>\n\n\n\n

Durant anys hem parlat obsessivament del SEO,<\/strong> l\u2019art d\u2019optimitzar continguts perqu\u00e8 apareguin als cercadors. \u00c9s molt possible que durant els pr\u00f2xims anys aparegui una nova disciplina orientada a optimitzar la visibilitat davant dels agents d\u2019IA. No es tractar\u00e0 nom\u00e9s de ser visible per Google, sin\u00f3 de ser seleccionat per ChatGPT, Claude, Gemini o qualsevol altre sistema que actu\u00ef com a intermediari entre la informaci\u00f3 i les persones.<\/p>\n\n\n\n

I aix\u00f2 modifica les regles del joc, quan Google es va convertir en la porta d\u2019entrada a Internet, moltes empreses van haver de reinventar-se. Quan els smartphones van transformar els h\u00e0bits digitals, va passar exactament el mateix. Ara ens trobem davant d\u2019una altra mutaci\u00f3 d\u2019infraestructura. Potser encara no \u00e9s evident per a la majoria d\u2019usuaris, per\u00f2 les dades indiquen que el proc\u00e9s ja ha comen\u00e7at.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00e9s sorprenent \u00e9s que aquesta transformaci\u00f3 avan\u00e7a gaireb\u00e9 en silenci<\/strong>. La majoria de nosaltres continuem consultant webs, llegint not\u00edcies o comprant online de la mateixa manera que fa cinc anys. Per\u00f2 sota aquesta aparen\u00e7a de normalitat, els agents ja estan ocupant un paper cada vegada m\u00e9s important en la manera com es mou la informaci\u00f3 per la xarxa.<\/p>\n\n\n\n

Potser encara som als primers cap\u00edtols d\u2019aquesta hist\u00f2ria, potser les dades actuals nom\u00e9s s\u00f3n un avan\u00e7ament del que veurem durant els pr\u00f2xims anys. Per\u00f2 si realment ens dirigim cap a una Internet on les m\u00e0quines naveguen m\u00e9s que les persones, la pregunta ja no \u00e9s tecnol\u00f2gica, \u00e9s econ\u00f2mica, social i fins i tot cultural.<\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 quan canvia la infraestructura sobre la qual es construeix una societat, tard o d\u2019hora tamb\u00e9 canvien les regles que defineixen com es crea valor, com es distribueix la informaci\u00f3 i qui controla l\u2019acc\u00e9s al coneixement.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

I \u00e9s possible que, sense adonar-nos-en, acabem de presenciar el primer senyal d\u2019aquest nou m\u00f3n.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Temps de lectura: <\/span> 4<\/span> minuts<\/span><\/span>La suspensi\u00f3 de Claude per part dels EUA planteja una pregunta inc\u00f2moda: on termina la leg\u00edtima preocupaci\u00f3 per la seguretat nacional i on comen\u00e7a la guerra comercial encoberta? Context geoestrat\u00e8gic per a empreses iberoamericanes que dependran de models nord-americans.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2639,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"breadcrumbs_single_post":"","page_title_panel":"","breadcrumbs_single_page":"","single_page_alignment":"","single_page_margin":"","page_structure_type":"","content_style_source":"","content_style":"","blog_post_streched_ed":"","blog_page_streched_ed":"","has_transparent_header":"","disable_transparent_header":"","vertical_spacing_source":"","content_area_spacing":"","single_post_content_background":"","single_page_content_background":"","single_post_boxed_content_spacing":"","single_page_boxed_content_spacing":"","single_post_content_boxed_radius":"","single_page_content_boxed_radius":"","disable_featured_image":"","disable_post_tags":"","disable_author_box":"","disable_posts_navigation":"","disable_comments":"","disable_related_posts":"","disable_header":"","disable_footer":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2632","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","rishi-post"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elink.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2632","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elink.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elink.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elink.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elink.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2632"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/elink.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2632\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2642,"href":"https:\/\/elink.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2632\/revisions\/2642"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elink.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2639"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elink.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2632"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elink.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2632"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elink.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2632"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}