{"id":2753,"date":"2026-09-13T11:12:22","date_gmt":"2026-09-13T11:12:22","guid":{"rendered":"https:\/\/elink.cat\/blog\/?p=2753"},"modified":"2026-10-07T21:15:27","modified_gmt":"2026-10-07T21:15:27","slug":"la-por-ven-molt-pero-gairebe-mai-encerta-el-futur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elink.cat\/blog\/la-por-ven-molt-pero-gairebe-mai-encerta-el-futur\/","title":{"rendered":"La por ven molt, per\u00f2 gaireb\u00e9 mai encerta el futur"},"content":{"rendered":"Temps de lectura: <\/span> 3<\/span> minuts<\/span><\/span>\n

Jacob Coxon va treballar a OpenAI i Anthropic. La setmana passada va dimitir i va publicar un av\u00eds: ambdues empreses avancen cap a una superintel\u00b7lig\u00e8ncia capa\u00e7 d’automillorar-se, i el risc d’extinci\u00f3 de la humanitat abans del 2030 \u00e9s real i significatiu. El responsable d’alineaci\u00f3 d’Anthropic i un altre investigador s\u00e8nior ho van confirmar p\u00fablicament.<\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s la primera vegada que sentim aix\u00f2. Per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s la primera vegada en molts anys que ho diuen persones des de dins.<\/p>\n\n\n\n

El patr\u00f3 \u00e9s sempre el mateix<\/h2>\n\n\n\n

El 2016 tothom parlava dels biaixos algor\u00edtmics. Era el gran risc. Algoritmes racistes, discriminaci\u00f3 sist\u00e8mica, el final de la igualtat d’oportunitats. El problema existia (i existeix) per\u00f2 no va transformar l’economia de la manera que es predeia.<\/p>\n\n\n\n

El 2019 van arribar les advert\u00e8ncies sobre les deepfakes<\/strong> (v\u00eddeos falsificats per IA): eleccions manipulades, democr\u00e0cia destru\u00efda, realitat irreconeixible. Les deepfakes<\/strong> existeixen i fan mal, per\u00f2 la democr\u00e0cia no va col\u00b7lapsar per IA. Va col\u00b7lapsar per Twitter i per WhatsApp o Telegram que porten d\u00e8cades entre nosaltres.<\/p>\n\n\n\n

El 2023, Geoffrey Hinton, un dels pares del deep learning<\/strong>, va abandonar Google i va dir que ens quedaven deu anys. Ara Coxon diu quatre. Dario Amodei, CEO d’Anthropic, proposa auditors incrustats a les empreses d’IA i tractats globals inspirats en els acords de desarmament nuclear SALT. Sam Altman diu que faria una pausa… Per\u00f2 nom\u00e9s si tothom ho fa alhora. Una condici\u00f3 que \u00e9s, exactament, el dilema del presoner: ning\u00fa vol ser el primer a frenar perqu\u00e8 qui frena perd.<\/p>\n\n\n\n

La por s’intensifica, per\u00f2 el cicle continua.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 ens equivoquem sempre en la mateixa direcci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

El psic\u00f2leg Paul Slovic va demostrar als anys 80 que els humans sobreestimen sistem\u00e0ticament els riscos espectaculars i infravaloren els graduals. Un avi\u00f3 que cau apareix als titulars; per\u00f2 l’impacte de l’autom\u00f2bil sobre la mobilitat urbana va trigar trenta anys a entendre’s.<\/p>\n\n\n\n

Amb la tecnologia passa el mateix, per\u00f2 amplificat per incentius econ\u00f2mics. La por ven,<\/strong> ven llibres, ven confer\u00e8ncies, ven pressupostos de seguretat… Vint anys de recerca sobre IA han produit articles que ning\u00fa llegeix, per\u00f2 tres mesos d’advert\u00e8ncies apocal\u00edptiques omplen tots els titulars de tots els mitjans.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que els riscos no siguin reals, sin\u00f3 que el risc que s’acaba produint no \u00e9s el que es descrivia amb tanta alarma.<\/p>\n\n\n\n

El risc que ning\u00fa va anunciar<\/h2>\n\n\n\n

El Housing Ombudsman del Regne Unit (l’organisme que gestiona reclamacions d’habitatge) va passar de 2.600 queixes anuals a m\u00e9s de 7.000 en menys d’un any. La causa: els agents d’IA redacten queixes formals en segons, sense cost per a l’usuari. El fenomen ja t\u00e9 nom: agentic flooding<\/em><\/strong>, la inundaci\u00f3 ag\u00e8ntica.<\/p>\n\n\n\n

Cap regulaci\u00f3 vigent ho havia anticipat, cap not\u00edcia alarmista sobre l’extinci\u00f3 de la humanitat en parla. Un servei p\u00fablic col\u00b7lapsant no per culpa d’una superintel\u00b7lig\u00e8ncia, sin\u00f3 perqu\u00e8 el cost de generar una queixa formal va caure a zero.<\/p>\n\n\n\n

I crec que \u00e9s aqu\u00ed \u00e9s on sempre ens equivoquem<\/strong>. No en la direcci\u00f3 del risc, sin\u00f3 en el mecanisme. La IA no destruir\u00e0 el m\u00f3n agafant el control de l’arsenal nuclear, ho pot fer fent el que fa una impressora: abaratint una acci\u00f3 fins gaireb\u00e9 a cost 0.<\/p>\n\n\n\n

L’acc\u00e9s a la just\u00edcia, a l’assessorament legal, a la comunicaci\u00f3 professional, a la creaci\u00f3 de contingut, tot plegat s’est\u00e0 democratitzant<\/em> a un ritme que cap tribunal, cap administraci\u00f3 i cap sindicat havia calculat, i el col\u00b7lapse institucional que aix\u00f2 genera \u00e9s real, immediat , per mi \u00e9s un dels problemes que tindrem si no ho gestionem b\u00e9. No \u00e9s tant \u00e8pic, pero pot ser molt perill\u00f3s igualment.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 en fem, d’aix\u00f2?<\/h2>\n\n\n\n

La pregunta pr\u00e0ctica no \u00e9s si la IA extingir\u00e0 la humanitat. \u00c9s quins processos es tornaran gratu\u00efts en els propers divuit mesos, i en el cas d’una empresa, si el teu model de negoci sobreviuria a aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

Un gestor administratiu, un t\u00e8cnic de comunicaci\u00f3 interna, un redactor de pressupostos: no desapareixeran de cop. Per\u00f2 el cost de fer les seves tasques rutin\u00e0ries caur\u00e0 fins a gaireb\u00e9 zero. Les empreses que s’estan preparant no contracten menys gent; reorienten les hores d’aquesta gent cap al que la IA no pot fer: judici, relaci\u00f3, negociaci\u00f3, context local…<\/p>\n\n\n\n

No facis cas de la por que et venen. Fes-te aquesta pregunta inc\u00f2moda: en quina cosa concreta m’estic equivocant ara?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n

Per seguir llegint<\/h3>\n\n\n\n