Durant molt de temps, Anthropic ha estat presentada com aquella empresa “responsable” que intentava seguir el ritme d’OpenAI sense fer massa soroll. La companyia prudent. La que parlava més de seguretat que de producte. La que semblava destinada a ocupar el paper de segon actor elegant mentre Sam Altman monopolitzava titulars, demos virals i entrevistes apocalíptiques.
Però alguna cosa està canviant.
Aquesta setmana hem vist diverses peces que, juntes, expliquen una història bastant més important que el llançament d’un nou model o una nova funcionalitat. Anthropic està deixant de comportar-se com una startup prometedora i comença a actuar com una infraestructura estratègica global.
La notícia de “Claude Mythos” apareixent dins Google Vertex AI sembla menor a primera vista. Una filtració tècnica més. Un nom nou en una consola cloud. Però quan mires el context, el moviment és enorme. Vertex AI no és un aparador per curiosos: és el lloc on les empreses despleguen sistemes reals. És infraestructura, és negoci, és dependència tecnològica.
Mentre OpenAI continua atrapada entre la fascinació pública de ChatGPT, les tensions amb Microsoft i una estructura corporativa que encara sembla mig laboratori i mig sèrie de HBO, Anthropic està construint una altra cosa: confiança empresarial, que potser és menys atractiva, però segur que és molt més important.
Les empreses no només volen “el millor model”. Volen estabilitat, governança, integració, predictibilitat. Volen saber on van les dades, qui controla la infraestructura, qui respon si alguna cosa falla i, sobretot, volen evitar quedar atrapades dins una única plataforma sense alternatives.
Anthropic ha entès això abans que molts altres i és interessant perquè durant mesos el relat dominant semblava claríssim: OpenAI innovava, Google reaccionava i Anthropic observava des de la barrera. Però ara tenim un nou guió: OpenAI continua liderant en notorietat, sí, però Anthropic està començant a ocupar espais molt més profunds dins el teixit empresarial i institucional i probablement això explica per què Google hi està apostant tan fort.
Per Google, Anthropic és una oportunitat gairebé perfecta. Necessita un actor potent dins la IA generativa que no es digui OpenAI, necessita omplir Vertex AI amb models competitius, necessita demostrar que el cloud no serà només AWS contra Azure. I necessita fer-ho sense semblar que Google Gemini és l’única aposta possible.
Anthropic encaixa exactament aquí. El resultat és una simbiosi bastant curiosa: Google aporta infraestructura, xips i distribució empresarial; Anthropic aporta models, narrativa de seguretat i una imatge menys agressiva que OpenAI.
Una mena de “Microsoft-OpenAI alternatiu”, però amb menys espectacle i més silenci corporatiu que, de fet, és part de la seva estratègia.
Anthropic no domina el relat públic. No fa keynotes gegants. No converteix cada demo en un meme mundial. Però mentre mig internet continua discutint si ChatGPT és conscient o si els estudiants fan trampes amb els deures, Anthropic està entrant dins de bancs, asseguradores, consultores i plataformes cloud.
La IA està deixant de ser només una interfície simpàtica. Comença a ser infraestructura invisible i això canvia completament el tipus de poder que genera. Ja no importa només qui impressiona més. Importa qui controla les dependències. Qui integra millor. Qui es torna difícil de substituir.
Microsoft ho va entendre amb Windows. Amazon amb AWS. Google amb Android. Ara estem començant a veure la mateixa batalla en IA.
El document d’Anthropic sobre el lideratge mundial de la IA el 2028 és revelador precisament per això. No parla només de models. Parla de xips. D’energia. De centres de dades. De control geopolític. De restriccions comercials. És gairebé un document de política industrial disfressat d’informe tecnològic.
Fa només dos anys, les empreses d’IA semblaven startups molt sofisticades. Avui parlen com si fossin estats. O com a mínim com empreses que saben que poden acabar condicionant economies senceres.
I per mi, el més fascinant és la velocitat amb què hem normalitzat aquesta situació, una empresa privada publica un informe advertint sobre l’equilibri de poder mundial en IA i ho llegim com si fos una actualització de software més, és bastant surrealista.
També hi ha una altra qüestió que sovint passa desapercebuda: Anthropic està aconseguint construir una imatge de “responsabilitat” sense renunciar a créixer agressivament. I això és molt difícil.
Durant anys, parlar d’ètica en IA semblava incompatible amb competir de debò. O eres prudent o eres líder. Però Anthropic està intentant demostrar que pots vendre seguretat com a avantatge competitiu i, sincerament, potser els funciona.
Sobretot ara que les empreses comencen a tenir por real de dependre d’eines opaques, poc governables o massa imprevisibles. La narrativa de “som els adults responsables de la sala” deixa de sonar avorrida quan la IA entra dins finances, salut o administracions públiques i la paradoxa és que Anthropic podria acabar liderant precisament perquè mai ha intentat semblar revolucionària, mentre altres venien el futur, ells construïen confiança.
La següent fase de la IA no la guanyarà necessàriament qui faci la demo més espectacular. Potser la guanyarà qui aconsegueixi convertir-se en aquella infraestructura invisible que tothom utilitza sense pensar-hi massa.
Com passa sempre amb les tecnologies que acaben dominant el món…