Reflexions sobre el Congrés d’IA i Big Data a Barcelona

Temps de lectura: 4 minuts

El Congrés d’intel·ligència artificial i Big Data celebrat aquesta setmana a Barcelona ha estat un punt de trobada d’experts, líders empresarials i investigadors, amb un objectiu clar: analitzar el futur de les tecnologies emergents i les seves implicacions. Entre les moltes presentacions, xerrades i debats, jo destaco els temes que més em van impactar , com la ponència sobre sostenibilitat de Rika Nakazawa, els models de llenguatge de gran escala (LLM) versus els models de llenguatge petit (SLM) i els avenços en models transformers multimodals . Tot seguit us comparteixo les meves opinions.

La ponència de Rika Nakazawa sobre sostenibilitat

Potser per innovadora, per trencadora, la ponència que més impacte m’ha causat va ser la de Rika Nakazawa que va abordar dos conceptes fascinants. Primer, va parlar de l’evolució cap a una xarxa de comunicació fotònica, un sistema que podria reduir dràsticament el consum energètic en la transmissió de dades i augmentar la seva eficiència, obrint una nova revolució a les telecomunicacions i solucionant de pas problemes energètics i de volum d’informació. Després, va mencionar la possibilitat de construir centres de processament de dades (CPD) a l’espai, allunyant així la infraestructura de la Terra i utilitzant l’espai com a nou recurs, usant l’energia solar com a font il·limitada, orbitant al voltant del sol, i despreocupant-se de la refrigeració totalment.

Tot i que aquestes idees poden semblar tretes de la ciència-ficció, probablement no estan tan lluny com pensem. En un context en què l’ús de la IA creix de manera exponencial, potser aquestes solucions són l’únic camí viable per garantir una IA sostenible i mantenir el ritme actual de desenvolupament tecnològic. Aquestes tecnologies no només abordarien els problemes de sostenibilitat, sinó que també podrien redefinir la manera com pensem sobre la infraestructura tecnològica global.

 

LLM vs. SLM: la batalla per l’eficiència

Un dels temes més debatuts durant el congrés va ser la comparació entre els models de llenguatge de gran escala (LLM) i els models de llenguatge petit (SLM). Tots coneixem ja el que poden fer els LLM com el GTP i similars, i fins ara han estat la base de molts avenços en IA, gràcies a la seva capacitat per processar enormes quantitats de dades i generar respostes cada cop més humanes. No obstant això, a mesura que aquests models creixen en complexitat i mida, també augmenten els seus costos, tant en termes de computació com d’energia i posen en dubte la seva funcionalitat en segons quins casos on..usant la típica frase, no ens cal un Ferrari per anar a comprar el pa.

Els SLM, per la seva banda, ofereixen una alternativa més lleugera i econòmica. Encara que no són tan potents com els LLM en termes de versatilitat, es poden adaptar millor a aplicacions específiques i a entorns amb menys recursos computacionals. Durant les presentacions, es va destacar com les empreses poden adoptar una estratègia híbrida, utilitzant SLM per a tasques concretes i LLM per a processos més generalistes. Aquesta tendència té molt de sentit, ja que per mi, un principi bàsic de l’enginyeria és sempre usar l’eina adequada per cada tasca, no cal la millor, sinó la que més s’adapta a cada cas.

Models transformers multimodals: el futur de la IA?

Una altra tema destacat, tot i no ser totalment nou, va ser les xerrades sobre models transformers multimodals, que poden processar diversos tipus d’informació simultàniament, com imatges, text, àudio i vídeo. Aquests models estan revolucionant camps com la medicina, el comerç electrònic i la seguretat, cosa que permet una comprensió més profunda i integrada de les dades que utilitzem diàriament.

Durant les conferències, es van mostrar casos pràctics d’aplicació d’aquests models en la detecció de fraus, l’anàlisi de comportament del consumidor i fins i tot en la diagnosi de malalties a partir d’imatges mèdiques. La capacitat de combinar dades de diferents fonts permet una anàlisi molt més precisa i detallada, obrint la porta a aplicacions revolucionares que estan canviant el món dels negocis i de l’empresa actual.

El repte, però, continua sent el mateix: la necessitat d’una infraestructura de dades robusta i d’una computació eficient que pugui donar suport a aquests models sense comprometre el medi ambient.

La legalitat de la IA

Més enllà de les innovacions tècniques, una de les conclusions més importants d’aquest congrés va ser la necessitat de col·laboració en l’àmbit global per establir normatives i pràctiques ètiques que regulin l’ús de la IA i el Big Data. La velocitat a la qual aquestes tecnologies evolucionen fa que sovint les regulacions es quedin endarrerides, i cal assegurar que el seu impacte sigui positiu per a la societat. Vam assistir a la conferència d’un advocat de ADEQUA on, entre altres coses, va comentar temes sobre l’ètica en la gestió de dades. A mesura que les empreses recullen i analitzen cada vegada més informació dels usuaris, es fa evident la necessitat de tenir un control estricte sobre com es recopilen i utilitzen aquestes dades. Els models d’IA, especialment els multimodals, tenen la capacitat d’interrelacionar dades que abans estaven desconnectades, cosa que pot generar nous reptes en termes de privacitat i seguretat. Les empreses hauran de ser molt conscients de les conseqüències ètiques d’aquestes tecnologies i establir mecanismes que garanteixin la protecció de les dades personals.

Reconeixements i celebracions d’aniversari

Durant el Congrés d’IA i Big Data de Barcelona, es va reconèixer la trajectòria de Ramon López de Mántaras, un pioner en el camp de la intel·ligència artificial, professor meu a la UAB i de Sant Vicenç de Castellet, així que em toca de prop per tres bandes 🙂 . El seu treball ha estat fonamental per al desenvolupament de la IA a Espanya i globalment i, en la seva intervenció, en va fer un al·legat dur, però ferm contra el hype excessiu que té la IA en la societat, advertint del perill de no gestionar correctament aquesta tecnologia i, tot i no definir-se com a tecnofòbic, sinó tot el contrari, com a científic que és, va atacar durament la intenció purament comercial i resultadista que tenen les grans empreses que dominen el sector del desenvolupament d’aquesta tecnologia i sovint, la seva falta d’ètica, advertint de cap a on podem anar si no canviem l’enfocament en aquesta àrea.
Després del congrés, es va celebrar una festa especial per commemorar el seu aniversari a la sala Bikini, on es va dur a terme una cerimònia d’entrega de premis i una interessant sessió de networking.

En resum, el Congrés d’IA i Big Data celebrat a Barcelona ha estat una oportunitat única per veure de primera mà els avenços en aquests camps, però també per reflexionar sobre els reptes que ens esperen. L’equilibri entre innovació i sostenibilitat serà clau per garantir que aquestes tecnologies continuïn millorant les nostres vides sense comprometre el medi ambient. A més, la necessitat d’establir normatives ètiques i la col·laboració global en la gestió de dades seran elements centrals en el futur desenvolupament de la IA i el Big Data.

Aquest esdeveniment ens deixa clar que, tot i els enormes avenços tecnològics, encara tenim camí per recórrer per assegurar que la IA i el Big Data tinguin un impacte positiu i durador en la societat, que segueixi la cursa!

Desplaça cap amunt