Barcelona es prepara per ser un punt neuràlgic en el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA) a Europa amb la futura fàbrica d’IA, ubicada al Barcelona Supercomputing Center (BSC). Aquesta infraestructura, amb una inversió de 200 milions d’euros, té l’objectiu de democratitzar l’accés a tecnologies d’avantguarda, especialment per a les PIMEs.
Un dels aspectes més destacats d’aquest projecte és la seva intenció de fer arribar la potència computacional de la IA al teixit empresarial i fer més democràtic l’accés a aquestes tecnologies disruptives. Això significa que les PIMEs, que sovint tenen recursos limitats, podran accedir a eines d’IA de formes que abans eren exclusives per a grans corporacions.
A més, aquesta fàbrica no només es focalitzarà en el desenvolupament tecnològic, sinó també en la formació i la sensibilització sobre l’ús ètic i responsable de la IA, un punt clau en un moment on l’impacte social de la tecnologia és més crític que mai.
La fàbrica d’IA tindrà com a centre neuràlgic el Marenostrum 5, un dels superordinadors més potents d’Europa. Aquesta infraestructura no només augmentarà la seva capacitat de càlcul, sinó també la d’emmagatzematge de dades, com si s’afegissin nous carrils a una autopista per fer-la més eficient, i el seu objectiu és que pugui entrenar models d’IA i oferir serveis a més de 2.000 pimes i uns 500 projectes vinculats a la IA. Aquest enfocament és una aposta estratègica per consolidar el paper de Barcelona, un cop més, com a referent tecnològic al sud d’Europa.
Tot i que aquest projecte planteja grans expectatives, també hi ha reptes importants. Caldrà veure com s’executa la inversió i si les PIMEs poden integrar de manera efectiva aquestes tecnologies. A més, el projecte requerirà col·laboració entre governs, universitats i empreses privades per garantir que els recursos es distribueixin de manera equitativa i efectiva, i això mai és fàcil, coneixent el panorama local.
Tot i això, el potencial d’aquesta iniciativa és innegable. En un moment en què la IA és protagonista de les batalles geopolítiques i econòmiques globals, com hem vist a Ucraïna o el conflicte EUA – Xina, tenir una infraestructura com aquesta és un avantatge competitiu per a la regió i per a Europa en general.
Aquest projecte també destaca per la seva alineació amb els valors europeus d’ètica i privacitat. A diferència d’altres regions, com els Estats Units o la Xina, que sovint prioritzen la velocitat de desenvolupament tecnològic, aquesta fàbrica busca garantir que la IA es desenvolupi de manera segura i responsable, incloent-hi l’aplicació de normes estrictes sobre la privadesa i l’ús de dades, en línia amb les iniciatives legisladores de la UE.
La fàbrica d’IA de Barcelona no és només una infraestructura tecnològica; és una declaració d’intencions. És un projecte que reflecteix la voluntat de liderar el desenvolupament de la IA amb una mirada a llarg termini, prioritzant l’impacte positiu en la societat i l’economia. Si s’executa correctament, podria convertir-se en un model per a altres regions que busquen integrar la IA al seu teixit productiu.
En resum, crec que aquesta iniciativa no només posiciona Barcelona com un pol d’innovació, sinó que també obre la porta a un futur on la IA sigui accessible, ètica i transformadora per a tothom, i és molt bona notícia pel país i pel seu teixit empresarial.